ePrivacy and GPDR Cookie Consent by Cookie Consent

Història

Si bé s'han trobat indústries del neolític, els primers indicis de poblament d'Avinyonet es daten en època romana. D'aquesta època en resta el testimoni de la Vil·la romana de la Font del Vilar.

La primera referència del poble, la tenim l'any 962 sota un altre nom: el de Sant Esteve de Manibulo o Sant Esteve de Manol.

Segons l'Antoni Egea en el seu treball "Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu de Vilabertran de l'any 1343" publicat en els annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos de l'any 1993, la primera referència escrita del poble data de l'any 962 en que el comte de Besalú permutà uns alous que posseïa a Manol i Figueres. Segons el Sr. Egea, Manol es refereix a Avinyonet que més endavant derivaria a Sant Esteve de Manol.

La segona referència al lloc, ja com Avinyó, és el nom d'un personatge, Berenguer d'Avinyó, que el 1090 i el 1107 signà com a testimoni en documents dels comtes de Besalú.

Sens dubte, el fet més destacat de la història d'Avinyonet és l'existència del castell d'Avinyonet, que donà origen a la població. Aquest fou atacat el 1128 pel comte Ponç II d'Empúries, que poc després caigué presoner de Ramon Berenguer III. Segons una butlla del papa Alexandre III del 1176 l'església de Sant Esteve d'Avinyó pertanyia al monestir de Vilabertran.

El 1234 Ferrer Portell i la seva muller Escalona donaren el castell d'Avinyonet a l'orde de la Mercè, i poc després (1257) el castell passà a l'orde de l'Hospital, que el feu centre d'una comanda (la comanda de l'Hospital d'Avinyonet). El primer comanador hospitaler fou Gombau de Vallfort i l'últim Jaume de Camprodon al 1804. A finals del segle XIII i principis del XIV, la comanda posseïa moltes terres i censos a Vilamalla i Siurana.

A finals del s. XV, la comanda fou unida a la de Sant Llorenç de les Arenes i pels voltants del 1600 hi hagué una nova unió amb les comandes d'Aiguaviva i Castelló d'Empúries.

Bé que el castell-comanda era en possessió dels hospitalers, la jurisdicció del lloc corresponia al casal de Barcelona. L'any 1298 el castellà d'Amposta el comprà a Jaume II, però més tard tornà als sobirans.

Cal remarcar que el poble és anomenat Avinyó fins al segle XIII. El diminutiu que ha restat fixat s'emprà des del segle XIV.

A l'any 1916 s'afegeix el topònim de Puigventós a Avinyonet per distingir-lo d'Avinyonet de Penedès.